La Parròquia
Fundada el 9 d'octubre de 1945.
La Parròquia Verge de la Pau va ser fundada pel qui fou bisbe de Barcelona, l’arquebisbe Dr. Gregorio Modrego Casaus, el dia 9 d’octubre de 1945. Començà les seves activitats el mes de juliol de 1948, en el convent de Santa Maria Magdalena de les monges agustines del carrer Vallmajor núm.29, per pertànyer a la demarcació parroquial (convent que encara existeix actualment). El primer rector va ser Mn. Ramon Conill Serra, que va prendre possessió del càrrec el 17 de juliol de 1948. El dia 30 de maig de 1953 es va beneir la primera pedra del nioritat. El 9 de gener de 1952 s’havia beneït la imatge de la Mare de Déu de la Pau, titular de la parròquia, que començada per Martí Cabré fou acabada per Josep Camps Arnau, a causa de la defunció del primer, amb la intenció que presidís el gran temple de devoció mariana que es volia construir, d’acord amb el projecte inicial.
La construcció de la Parròquia s’ha fet en tres fases. La primera, segons projecte de l’arquitecte Pere Cendoya. D’aquesta època n’era la cripta, desapareguda avui. El segon projecte, de l’arquitecte Josep Miquel Serra Dalmases, donà forma a l’actual conjunt parroquial, quan Mn. Josep Codinach fou nomenat rector de la Parròquia l’any 1962 i va reprendre les obres l’any 1963. La tercera fase fou la reforma de la Capella del Santíssim del projecte anterior, convertida en l’església parroquial actual.
El 30 d’octubre de 1966 els actuals locals parroquials començaren les seves activitats amb la benedicció que feu el bisbe coadjutor de Barcelona Dr. Marcelo González de la Capella del Santíssim i del baptisteri, conjunt arquitectònic separat del temple. Les obres de la tercera fase es realitzaren durant l’època de Mn. Manuel Claret i Nonell, nomenat rector el juny de 1991. D’acord amb el parer del Consell Parroquial i de l’Arquebisbat de Barcelona, es decidir ampliar la Capella del Santíssim, segons el projecte del mateix arquitecte que l’havia dissenyat. El dia 14 de novembre de 1993, el Dr. Pere Tena, bisbe auxiliar de la diòcesi, inaugurava i consagrava al culte el que és l’actual temple parroquial.
